La forma de les coses

Quant series capaç de canviar per amor? Fins a quin punt podries trair la vida que has portat fins avui, els teus principis i, inclús, els teus amics? I d’altra banda, què és art? Què fa que una peça sigui considerada art i una altra, no? Quina frontera hi ha entre la genialitat i la presa de pèl? Tot s’hi val en nom de l’art en majúscules? Fins i tot l’abús? Aquests son els dilemes morals que Labute posa damunt la taula amb la seva faula, en què la influència magnètica de l’Evelyn sobre el mal·leable Adam farà trontollar-ho tot al seu voltant. Però mentre neix el nou Adam, els seus amics de tota la vida, la dolça Jenny i el bàsic Phil, no acaben de veure amb bons ulls la transformació.

Sota l’aparença d’una comèdia de parelles, Labute ha preparat un artefacte perquè, entre rialla i rialla, ens enduem més d’una reflexió. L’autor, però no dona certeses ni respostes, sinó que posa els interrogants en el lloc adequat, mentre seguim les evolucions d’uns personatges hilarants, gairebé de caricatura, però sobretot plens d’humanitat i flaqueses. I és això, el retrat d’aquesta humanitat i aquesta feblesa, el que fa de la comèdia una peça tan propera, i sobretot tan potent.