No estoy bien

No estic bé. Avís des del títol. Després no vull queixes. Si per un d’aquests atzars de la vida, vostè, volgut espectador acudeix a veure la funció d’avui, queda advertit: potser no trobi David Fernández sobre l’escenari. No està bé. Entenc, veuran l’altre David, al qual s’amaga darrere d’un personatge. Qui és aquest personatge?, si el descobrís mataria una de les coses més agermanada de la vida: el misteri. Així que només puc donar-los una pista; està fet per a vostès, perquè riuen, perquè riien molt. Així de senzill i així de bell. Al cap i a la fi, com va dir Aristòtil; «L’humor és a la vida, el que l’ou a la tortilla, sense ou no hi ha tortilla, sense humor, no hi ha vida». Ara vostès diran que aquesta frase no és d’Aristòtil. Ho sé. Però ho adverteixo. No estic bé.