The Party

Divertida i deliciosament malvada

The Party és un exemple d’alta comèdia sense secrets superflus o detalls innecessaris: converses creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de tota mena d’assumptes, des del sistema sanitari, a la hipocresia de determinada espècie d’intel·lectuals i progressistes de professió, personatges acomodats que, a l’hora de la veritat, són tot el contrari del que fan veure als altres (i fins i tot a ells mateixos).

L’obra parla de tantes coses que (gairebé) aclapara: de la necessitat d’un bon sistema nacional de salut, de la perillosa dicotomia entre sanitat publica i curanderisme, de la fe religiosa, de l’ateisme, de la mentida dels jocs financers amb uns diners que no estan enlloc,  dels ideals relacionats amb el cor i les entranyes i no tant amb el cap, de la decència, de la infidelitat, de la contradicció entre idees i actes, de les noves estructures familiars, del masclisme, del feminisme, de la rotunda possibilitat de que no tots els homes siguin uns violadors. De la vida…. de la nostra vida.

Basada en la pel·lícula d’Adventure Pictures de Sally Potter