Winnipeg, El Vaixell de Neruda

“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece.
Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá
borrarlo nadie” – Pablo Neruda

Així es referia Pablo Neruda al que ell va considerar una de les seves majors fites: noliejar un vaixell des de França, el Winnipeg, perquè més de 2000 refugiats de la Guerra Civil Espanyola poguessin marxar a Xile a la recerca d’una nova vida.

Neruda, nomenat pel govern xilè com a Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França, i comptant a més amb la complicitat del llavors Ministre de Relacions Exteriors de Xile, Abraham Ortega, va dur a terme aquesta missió, que es va veure assolida quan el Winnipeg va arribar a Valparaíso el 3 de setembre de 1939.

Aquest muntatge teatral pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança donant veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «Els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que, a diferència d’altres semblants, sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.

El viatge del Winnipeg forma part de la història silenciada del nostre país. El risc que aquest silenci es converteixi en oblit o, encara pitjor, en tergiversació, és cosa de tots.

Winnipeg parteix de la foscor, l’horror i la crueltat humana però acaba il·luminant un camí on l’esperança d’un món millor és possible.